quaderns

bitàcola de l'ies emili darder|web instituto | Contacto

La Colcada de Pere d'Alcàntara Penya

fabian | 30 Setembre, 2005 14:22

La Colcada és un romanç històric de Pere d'Alcàntara Penya Nicolau (1823 - 1906), publicat a Poesies en Mallorquí (1892) que descriu la celebració de les festes de la Conquesta de Mallorca, el 31 de desembre, com tenien lloc a mitjan s. XIX.

Consta de vint-i-una estrofes de deu versos heptasíl.labs amb rima consonant, i té una estructura dialogada entre la padrina, que conta l'història i els seus néts que s'expressen en els dos versos finals de l'estrofa.

La colcada

La Colcada
(Dia 31 de desembre)

Ja no sap ningú la història
del nostre gran Rei En Jaume.
Mustia està ja la pauma
que mos donà la victòria.
Tot s'ha perdut ...; la Colcada
molt pocs la recorden ja;
d'aquella hermosa diada
dins breu temps ningú hi haurà
que en puga contar cap mot;
quan jo encara era fadrina...
- Contau-mos-ho tot, padrina!
Contau-mos-ho tot!

- En tants d'anys com han passat,
la meva memòria flaca,
d'aquella festa tan maca
no en traurà cap ni trellat;
jo no veig res que em record
d'aquells temps les alegries ...;
tothom, tothom ja s'és mort,
i com més transcorren dies
més se torna el cel funest,
més i més mon cos s'inclina.
- Digau-mos-ho prest, padrina!
Digau-mos-ho prest!

- Quin dia aquell! Alimares,
tamborinos, xeremies,
balls pertot, i galanies
i alaques riques i rares,
retaulos, domàs, festers,
drap-rasos i brenques d'om,
murta pel mig dels carrers
i la gent de gom en gom.
Quin dia aquell de més trui!
I era avui mateix, mesquina!
- Tal dia com avui, padrina?
Tal dia com avui?

-El pobre amb el ric mesclat,
els amos amb sos missatges,
confusos tots el llinatges
passejaven la ciutat,
i els menestrals més antics,
amb los penons de l'ofici,
duien com a bons amics
sense rancor ni malici
per conservar més les paus,
els esclaus a la Marina.
- Que hi havia esclaus, padrina?
Que hi havia esclaus?

- Callau, i teniu pacienci
que tot, tot vos ho diré,
i res més vos contaré
si no escoltau amb silenci.
Dons sabreu com en memòria
del dia de la Conquista
feien funció de tal glòria,
que era una cosa mai vista,
i admiració dels estranys,
que en venien ... de la Xina.
- Que ja fa molts d'anys, padrina?
Que ja fa molts d'anys?

- Ja en fa molts; i s'aplegaven
davant Cort els cavallers
i a cavall molts de carrers
en processó transitaven,
a la moda antiga armats,
de cap a peus brufats d'or,
amb rics mantells adornats
de lama o tissú del bo;
per aquí anaven passants
cap a Santa Catalina.
- Per aquí davant, padrina?
Per aquí davant?

- Per aquí mateix, i amb ells
anaven vestits de gala
els tamborers de la Sala,
macers, mestres i virells,
i hi anaven els Jurats
amb les gramelles i els rissos,
curials i sobreposats,
el Regiments dels Suïssos,
i el Duc vestit de Virrei
amb senyors de sa oficina.
- Vestit com el Rei, padrina?
Vestit com el Rei?

- Tots els frares, els mossons,
capellans, inquisidors,
trompes, pífols i tambors,
el Regiment dels Dragons,
i després amb creu alçada
els canonges de la Seu
i el Bisbe, mitra posada,
que aquest dia anava a peu,
i a la fi, per més honor,
una música divina.
- Quina processó, padrina!
Quina processó!

- I pel mig de la Colcada
llibrees molt ben vestides
dels cavalls duien les brides
que eren de plata daurada.
Les dames amb cintes d'or
i gual.laretos estaven
esperant els cops amb por
dels ous noscats que tiraven
tots els seus enamorats,
com a cortesia fina.
- Ous noscats heu dit, padrina?
Qué són ous noscats?

- Capsetes de cera fina
ben closes perquè no en surta
de dedins l'aigua de murta
o de rosa alexandrina,
quan les carrosses passaven
amb les dames, els senyors
tirant-los-hi les banyaven
d'aigües de bones olors;
i els ous noscats de picat
estaven plens de farina.
- Que en veure cap mai, padrina,
d'enfarinolat?

monumento

- Encara ric d'un senyor.
Tanta en duia que plorava
el vespre quan me n'anava
a davant ca'n Rosselló,
per veure fermat pel cos
penjat com una miloca
un animalot molt gros
que es deia "El Drac de Na Còca"
amb barram d'aquí a allà
i una llengua serpentina.
- Quina por que em fa, padrina!
Quina por que em fa!

- I la processó sortia
a rodar per devers l'Horta,
i quan tornava a la Porta
amb tres cops de creu l'obria.
Voltava ran - ran murada
i amb una cara xereca
davant la Porta Pintada
el senyor Lluc de la Meca
entregava al senyor Duc
les claus dins una bacina.
- Qui era el senyor Lluc, padrina?
Qui era el senyor Lluc?

- Era el senyor Lluc un veí
dels més facetos i vius,
cap-de-guaita dels captius,
com si diguéssem son rei.
Més titeretero que un lloro,
amb lo cap ben empolvat,
representava el Rei Moro
quan entregà la Ciutat
an el Gran Conquistador
de la perla mallorquina.
- I el botifarró, padrina?
I el botifarró?

- Així el ceptre anomenaven
que duia en les seves mans,
tots els al.lots ignorants
que sols de riure es cuidaven;
amb ell feia postissures,
bel.landines i felets
a les nines; i elles, pures,
reien com a babaluets
en veure el bastó brunyit
que era un tronc redó d'auzina.
- Jo hauria esclafit, padrina!
Jo hauria esclafit!

- Ja la Ciutat entregada,
pujava la processó
per la costa del Bastió
fins esser a la Raconada.
Llavó entrava per davall
el mateix arc que hi ha allà
per on diuen que a cavall
el Rei en Jaume en passà,
que era el portal principal
de la ciutat sarraïna.
- El mateix portal, padrina?
El mateix portal?

- El mateix, i a Sant Miquel
la Colcada s'aturava,
i una missa allà es cantava
dant gràcies al Déu del Cel.
Mentrestant els majordoms,
els mercaders i els notaris,
els peons amb los prohoms,
sobreposats i clavaris,
i deu cavalls cotoners,
seguien per ca'n Moixina.
- I llavó, què més, padrina?
I llavó, què més?

- Corria tot el seu curs
la solemne processó;
i acabada, en el balcó
d'Almoina, feia un discurs
un Regidor dels més savis,
en el qual feia memòria
del valor dels nostres avis
beneint cent noms de glòria;
bons llinatges! ai! jo en sé
que ara passen fam canina.
- Que ho sabeu de bé, padrina!
Que ho sabeu de bé!

- I el senyor Lluc, tot encès,
ben vestit de cap a peus
mentres treien els arreus
dels Rei, amb lo cap d'arnès,
a Cort, feia reverències,
capades i cortesies,
i tot eren vossel.lències,
vosses mercès, senyories;
i feia, per cobrar nom
d'agut, bots de pantomima.
- A davant tothom, padrina?
A davant tothom?

- Oh, Senyor! Quantes famílies
mortes sense successió!
Ca'n Net el comanador,
els Sales, els Santacílies,
ca'n Torrella de Borneta,
ca'n Ferrandell, ca'n Pujades,
ca'n Moranta, ca'n Dureta,
Bergues, Serraltes, Sanglades,
Sunyers, d'Oms i Desclapers!
Senyors tots de bandolina.
- Què de cavallers, padrina!
Què de cavallers!

- Ai! tot passa, i quina prova
que en el món res és etern!
Tot ho vol a lo modern
d'aquest segle la gent nova.
Cadufos dels vells passats
són, i festes de mal to
aquelles solemnitats
que parlaven an el cor;
poc a poc el món novell
al món antic assassina.
- Quin temps era aquell, padrina!
Quin temps era aquell!

Ara, amb quatre rebomboris
que no costen una malla,
honren com si fos rondalla
la més gran de les històris.
Lo que més llament encara
no és el perdre lo passat,
és el veure el jovent d'ara
que no respecta l'edat.
Ai! que mai tornarà ja
el temps de quan era nina!
- Sí que tornarà, padrina!
Sí que tornarà!

Altres pàgines

Costa i Llobera: Cançó de na Ruixa Mantells
Serafí Guiscafré: Els Reis de Mallorca

Esculturas de Palma

Árboles singulares de Palma (1)

fabian | 22 Setembre, 2005 15:40

En el artículo anterior, Los árboles singulares de Baleares, indicaba que en Palma hay 9:

  • Pins de Magisteri
  • Pins de Sa Plaça de Sa Porta de Santa Catalina
  • Olivera de Cort
  • Olivera de Son Muntaner (na Capitana)
  • Bellaombra de Sa Plaça de La Reina
  • Ficus del cementeri
  • Ficus de La Misericòrdia
  • Lagunària de Sa Llotja
  • Murtera de Ses Fundadores

De ellos ponía una foto de la Bellaombra de Sa Plaça de La Reina y del Ficus de La Misericòrdia; en verdad dos árboles magníficos y enormes. Hoy quisiera poner otros dos.

Pinos
Pinos de la plaza de la Puerta de Santa Catalina

Entre los árboles singulares de Baleares hay 21 pinos. 16 son "pi blancs" o pinos carrascos (Pinus halepensis) y los otros 5 son "pi ver o pinyoner" (Pinus pinea), pinos piñoneros. Los de la foto, de la plaza Puerta de Santa Catalina, junto a la parroquia de Santa Cruz, son carrascos o "pi blancs". Su copa no suele tener mucha hoja, la corteza del tronco es de color gris plateada y el tronco es algo tortuoso. Los pinos piñoneros, en cambio, presentan mucha hoja en formas densas produciendo copas redondeadas y el color de la corteza del tronco es rojizo.

La lagunaria de la Lonja

Es fácil pasar junto a este gran árbol cuya copa es de 14 metros de diámetro y no darse cuenta de su existencia. Está en el Paseo Sagrera justo en la esquina con la plaza de la Lonja.

lagunaria

En el Paseo de Sagrera, junto a la esquina de la plaza hay dos árboles muy próximos. El de la derecha es una palmera y, separados por una farola, está el tronco de la lagunaria, al que también se le llama "árbol pica pica". Si situados frente a ellos alzáis la vista en esta época, ya no veréis nada de la palmera, ni el recto tronco ni sus palmas, ya que las ramas de la lagunaria la tapan completamente y se extienden tanto que se juntan con las de otros árboles, de tal forma que me parece imposible descubrir dónde acaba su extensa copa. Por ello, no he sabido fotografiarla. Es un árbol procedente de Australia.

hojas de la lagunaria tronco

Las hojas de este árbol presentan dos tonos diferentes de verde, el más oscuro en el haz de las hojas y, en el envés, una tonalidad menos fuerte. Ahora en septiembre, presenta unos redondos frutos pequeños difíciles de ver entre la cantidad de hojas. Pero si miráis la ficha que de este árbol nos muestra el Herbari virtual de les Illes Balears de la UIB, puede verse que tiene unas bonitas flores.

Los árboles singulares de Baleares

fabian | 21 Setembre, 2005 14:46

La web de la Consejeria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears presenta un apartado especial sobre los árboles singulares de las islas.

Determinados árboles tienen un valor patrimonial o un significado cultural de una transcendencia notable. Se trata de individuos de características o edad notables, también debido a su ubicación o historia han sido conocidos y amados en los distintos pueblos de Baleares de una manera tradicional. Es prueba flatente el nombre con el cual se conocen cada uno de ellos.

Para la preservación y mantenimiento de los árboles singulares, el Parlamento de las Islas Baleares, aprobó la Ley 6/1991, del 20 de marzo, por lectura única y unanimidad, de Protección de Árboles Singulares, que crea el Catálogo de Árboles Singulares de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares.

bellaombra
Bellaombra, bellasombra, Phytolacca dioica del jardín de la Reina de Palma, árbol singular de las Baleares

En las Baleares hay, según la información de la web, 74 árboles singulares, de los cuales 9 están en Palma:

  • Pins de Magisteri
  • Pins de Sa Plaça de Sa Porta de Santa Catalina
  • Olivera de Cort
  • Olivera de Son Muntaner (na Capitana)
  • Bellaombra de Sa Plaça de La Reina
  • Ficus del cementeri
  • Ficus de La Misericòrdia
  • Lagunària de Sa Llotja
  • Murtera de Ses Fundadores

ficus
El ficus de la Misericordia, Ficus macrophylla

Un día tedríamos que publicar las especies, puesto que son muy variadas, así hay 13 encinas, 16 pinos blancos, 5 pinos verdes o piñoneros, 1 algarrobo, 1 cedro y muchos más. Pero confío en ponerlo otro día.

Reunions de pares - Reuniones con los padres

webdarder | 16 Setembre, 2005 08:16

Les reunions ambs els pares són:

  • 1er. ESO: dilluns, dia 19, a les 20:00 h.
  • 2on. ESO: dimars, dia 20, a les 20:00 h.
  • 3er. ESO: dimecres, dia 21, a les 20:00 h.
  • 4rt. ESO: dilluns, dia 26, a les 20:00 h.
  • 1er. i 2on. Cicles Formatius: dilluns, dia 26, a les 15:00 h.
  • 1er. Batx.: dimars, dia 27, a les 20:00 h.
  • 2on. Batx.: dimars, dia 27, a les 21:00 h.

Las reuniones con los padres de alumnos tienen el siguiente calendario:

  • 1º ESO : Lunes, día 19, a las 20:00 horas.
  • 2º ESO : Martes, día 20, a las 20:00 horas.
  • 3º ESO : Miércoles, día 21, a las 20:00 horas.
  • 4º ESO : Lunes, día 26, a las 20:00 horas.
  • 1º y 2º Ciclos Formativos : Lunes, día 26, a las 15:00 horas.
  • 1º Bachillerato : Martes, día 27, a las 20:00 horas.
  • 2º Bachillerato : Martes, día 27, a las 21:00 horas.

Más fotos de los grupos de 1º y 2º de ESO

fabian | 15 Setembre, 2005 15:14

En punkiteacher_'s photos aparecen estas tres fotos de grupos de 2º.

Días de presentaciones

fabian | 15 Setembre, 2005 11:03

Hemos comenzado con las presentaciones. Son días importantes en que cada alumno conoce a qué grupo va, quiénes van a ser sus compañeros, su tutor, los horarios, las normas y novedades.

Primero A Primero C

Día especial para quienes empiezan por vez primera en el instituto. A los grupos de Primero se les muestran las instalaciones, dónde están las aulas, los servicios, la biblioteca, los laboratorios...

Primero D Segundo A

Bueno, pues me han fallado varias fotos. Pido disculpas a todos los alumnos y tutor de Primero B. Lo siento, pero procuraremos remediarlo en los próximos días. También hay un grupo de Segundo que no ha salido.

Segundo Segundo

Deseo que todos tengamos un buen curso escolar 2005 - 2006.

Cambiado el archivo de Noticias cortas

fabian | 14 Setembre, 2005 11:27

Noticias cortas se encuentra en la página inicial de esta bitácora, en la parte del lateral derecho, bajo los menús. Su intención es presentar ese tipo de noticias relacionadas con la Naturaleza, la Sociedad, la Ciencia, etc. que no suelen aparecer en las primeras páginas de los periódicos, pero que resultan muy interesantes.

Tarda un poquito en cargarse debido a que el archivo flash lee un XML que está dispuesto de tal forma que sea muy fácil de completar (mi idea era que lo pudieran hacer los alumnos del instituto) aunque sea una forma un poco lenta de cargarse. Este XML es leído por dos archivos, el de esta página y el de la web del instituto, que tienen distintas dimensiones y, por tanto, presentan la misma información aunque con apariencia distinta.

En el título de cada noticia hay un link que conduce a la página en que está explicada con más detalle.

Cada semana cambio la información con las noticias recientes que recojo de Primeras Noticias que están alojadas en Educared.

Confio en que os guste e interese.

Las listas ya están expuestas

fabian | 13 Setembre, 2005 10:20

Las listas de los grupos ya están expuestas en la entrada del instituto.

Els Reis de Mallorca ( i 3), text llegit a la Diada

fabian | 12 Setembre, 2005 17:09

En aquesta tercera part de la presentació del gegants del Consell de Mallorca que se fa en la Diada de Mallorca, el text de Serafí Guiscafré ens presenta els reis Sanç i Jaume III

Sanç i Jaume III
A la nostra esquerra, el rei Sanç i Jaume III a la dreta

Els Reis de Mallorca

Text: Serafí Guiscafré

Comare:
Ai! Tomeuet. Para ... para.
Anem a mirar bé ara,
com és què fou Rei en Sanç?

Tomeu:
Perquè el fill que nasqué abans
s'havia fet franciscà
i al trono renuncià,
humil, com són tots els sants.

Comare:
I aquest Rei, de nom estrany,
què feu durant son regnat?

Tomeu:
Va ser un rei molt primmirat
a pesar de sofrir dany,
ofegor, asma, i amb afany
creà la nostra bandera
per distingir la senyera,
la insígnia dels catalans,
va tenir molt bones mans.
Jo t'ho explicaré, espera.

Comare:
Fes via que és important
lo que ara mos has de dir.
(Al públic)
No ho trobau? ... Digau que sí
(Espera la contesta del públic)
Ja pots anar debanant.

Tomeu:
Idò, seguiré contant.
Tan semblant era el penó
de Mallorca i Aragó
que les naus es confonien
i canonades rebien
les nostres, sense raó.
Conservant les quatre barres
hi va afegir el castellet
dins un blau molt "moredet".
La lluïen les gavarres
i sense mostrar les garres
un regne en mig de la mar
tranquil vàrem navegar.
I ara aquesta és la bandera
objecte dels nostres fins
dins el cor la duim dedins
perquè és la nostra senyera.
Nostra lleialtat espera ...
no li falleu, mallorquins.

Comare:
Ei!, saps què t'has enfilat!
Has de acabar de contar
com en Sanç va governar.

Tomeu:
Amb Aragó feu un tractat
amb el cosí, d'amistat
que donà resultat gran.
L'hi ajudà a la Vall d'Aran
i tal que una contrasenya,
també l'hi ajudà a Sardenya,
a la història ho trobaran.
Moros i pirateria
amb èxit va perseguir.
Els pagesos va unir
de les querelles que hi havia
amb els senyors, perquè un dia
no pogueren viure en pau.
Ell va manar: Promulgau
unes lleis encaminades
a la calma. Siguin servades ...
No hi ha d'haver cap esclau.
A Valldemossa s'hi estava;
un palau s'hi construí
per l'ofegor combatir
que l'asma mai el deixava,
l'Almudaina l'hi agradava
també el Castell de Bellver.
Morí tranquil i seré
al Rosselló, Formiguera,
l'heretat ja tota era
pel nebot.

Comare:
Jaume tercer

Tomeu:
Comare, com ho sabeu?

Comare:
D'aquest he sentit parlar.
I sabem com va acabar ...

El rei Sanç

Comare:
D'aquest he sentit parlar.
I sabem com va acabar ...

Tomeu:
I doncs vos continuareu

Comare:
Però home, d'aquest hereu,
el nostre Rei desgraciat
un record ens ha deixat
de trista recordació,
a devora Llucmajor
té un monument aixecat.

Tomeu:
Efectivament: el Rei
que havia nat a Catània,
una illa mediterrània,
no va poder arribar a vell.
El nostre pobre "agnus Dei",
va viure trenta quatre anys
entre misèries i danys
del Rei Pere d'Aragó,
que sols a destronar-lo
va dedicar els seus afanys.
La seva mare morí
quan ell era molt petit
i nos han deixat escrit
qui l'esment hi va tenir
Ramon Muntaner es va dir,
un cronista anomenat.

Quan Rei va ser coronat
ja va tenir enfrontament,
se feu un desembarcament
per deixar-lo destronat.
Cap a França va fugir
i des d'allà organitzà
un exèrcit per tornar,
per recobrar el seu camí.
"Dissortat" li varen dir
dins el llibre de la història,
va morir, i sense glòria,
fins dels seus va ser traït.
Per ell pegam aquest crit:
vos tenim dins la memòria.

Feu redactar palatines,
Lleis de Cort, pels oficials
i la causa dels seus mals
foren tírries intestines.
Sols heu de pensar, de quines
forces ell en disposava
quan en el camp s'enfrontava
al colós aragonés,
que sense càlcul de res
el coll allà li tallava.
Enterrat a Llucmajor,
més tard passà a València
el Rei, que amb tanta innocència
a Mallorca va da honor,
a la Seu hi té color
el sepulcre on descansa.
Un regne sense bonança,
una espasa du en la mà
pel seu regne defensar
i el còdex de l'esperança.

Jaume III

Comare:
Tomeu, som quedat contenta
amb la teva explicació.

Tomeu:
Ara acabem el sermó
que la gent tenim atenta,
assaboreix i comenta
al bessó de lo contat
(al públic)
Ara sabeu l'entrellat
de la història i dels gegants.
Recordau petits i grans
el nostre grandiós passat.
Gaudiu d'ell i de la festa
tot celebrant la Diada
d'una Mallorca estimada.

Comare:
Bé, Tomeu, cap com aquesta!
Ja pot començar l'orquestra
dels nostres xeremiers.
Els gegants ballaran més
si el poble s'hi diverteix.
Que el nostre poble es mereix
pau i alegria en excés!

Tomeu:
Per tots sia la Diada,
la senya d'identitat
d'una Mallorca preuada
que dins d'ella havem trobada
Germanor ... i llibertat.

(música)
(comença el ball dels gegants)

ministrils
ballmarxa

 (Segueix)

Els Reis de Mallorca (2), text llegit a la Diada

fabian | 12 Setembre, 2005 14:55

En la Diada de Mallorca, es presenten els gegants del Consell recitant un text de Serafí Guiscafré titulat "Els Reis de Mallorca".

En aquesta segona part, es tracten els gegants que representen a Jaime II i a la seva esposa Esclaramunda.

gegants

Els Reis de Mallorca

Text: Serafí Guiscafré

Tomeu:
[...]
Mira't aquests gegantons

Comare:
Com no hi ha temps que no torn
amb interès miraré.
Qui representa el primer?

Tomeu:
Aquest és ... Jaume segon.
Sempre, quan parl d'ell, jo don
tot el saber que jo sé.
Ell va néixer a Montpeller,
i la corona heretà
que el seu pare li deixà;
l'alt rei, en Jaume primer.

Comare:
I aquest regne ... què era gran?

Tomeu:
Fou gran i desgraciat.
D'ambiciosos rodejat
i de França ben arran.
També l'illa de Menorca,
a més de la de Mallorca
la d'Eivissa i Formentera,
la Cerdanya també ho era,
traçat un poc a l'eixorca.
El Rosselló i l'Omelàs,
de Montpeller el senyoriu,
Perpinyà amb el seu riu,
el Carladès i el seu mas.
Mes. Posat en un mal pas
entre França i Aragó
va haver de ser lluitador
com per la història ho veuràs.

Comare:
Va ser un bon rei, el minyó?

Tomeu:
Ell mantingué la unitat
del regne, i ben acossat
per França i per Aragó,
el seu nebot, el traïdor,
l'hi arrevatà els seus dominis
per deu anys. No t'amoïnis.
Quan els hi tornar, prudent
molt bé regnava. I la gent ...
perquè tu ho endevinis,
li deia "El bon rei en Jaume".
Va sanejar les finances
i, dins aquestes bonances,
de progrés duia la palma.
Feu ordinacions, en calma
i onze viles va fundar.
Moneda va fer acunyar;
va protegir a Ramon Llull.
Del nebot trobar l'escull
però el va saber saltar.
El Rei va morir a Ciutat
i, en la vesta de gegant
un pergamí va mostrant.
I el collar que du posat
té els escuts de lo fundat.
Seixanta vuit anys tenia;
gran pesar per tot hi havia.
Mil tres cents onze fou l'any
quan ell va rendir l'afany
que per Mallorca sentia.

Comare:
Bartomeu, ets un orreu.
De dir-nos t'has oblidat
on ell estigui enterrat.

Tomeu:
Està enterrat a la Seu.

Comare:
Així, Tomeu, tens un deu.

Tomeu:
Capella la Trinitat.

Jaume IIJaume II

Comare:
La senyora del costat,
de mirada tan profunda?

Tomeu:
És la reina Esclaramunda,
la seva esposa ...

Comare:
Clavat.
Era bella ...

Tomeu:
Una beutat
i a més d'hermosa, valenta,
amb el seu regnat atenta.
A perpinyà se casaren
i, normalment, procrearen,
dinastia molt polenta.
Del rei Sanç en fou la mare
que és el gran gegant que ve,
i avia de Jaume tercer.

Comare:
Ai! Tomeuet. Para ... para.
Anem a mirar bé ara,
com és què fou Rei en Sanç?

Esclaramunda

 (Segueix)

Els Reis de Mallorca (1), text llegit a la Diada

fabian | 12 Setembre, 2005 13:27

Un dels actes de la Diada de Mallorca (dia 12 de setembre) és la sortida dels gegants del Consell de Mallorca. Són quatre figures que representen els antics reis: Jaume II, Esclaramunda, Sanç i Jaume III.

Per a explicar-les es recita un text en vers escrit per Serafí Guiscafré. Es titula: "Els Reis de Mallorca" i, degut al fet que és un poc llarg, ho dividiré en tres parts.

En la primera, en Tomeu i na Comare Beneta ens expliquen un poc la història coneguda dels gegants, que antigament sortien en les processons del Corpus Cristi i que, temps després, es van convertir en imatges i símbols dels pobles i ciutats. Més tard aquestes figures es van perdre i és ara quan lentament es van recuperant.


Carme Corralizas i Joan Lliteres declamen els versos

Els Reis de Mallorca

Text: Serafí Guiscafré

Una vegada col.locats els reis per seu ordre habitual s'interpretarà una xeremiada i sortirà en posat tafaner i una mica espantada "Sa Comare Beneta", dona del poble, desperta i digadaina.

Comare:
I què és aquesta bullícia
que s'ha armat per dins la vila?
La nostra vida tranquil.la
tan ben guanyada en justícia,
em pens que no ens benefícia
amb aquest talabastaix.
I tot mos ve d'allà baix,
on la gent s'hi arremolina.
Tomeu! Vine prest. Vine
i obrirem aquest calaix ...

(Surt Tomeu, home assenyat i tranquil)

Tomeu:
No vos vull veure enfadada,
comare, ni amb tants de grills,
gran dia és pels mallorquins
que celebram "Sa Diada".
I la gent s'és alçurada
perquè hi vol participar
i les haurem de contar,
vos i jo, aquesta història,
i tots, a dins la memòria
per sempre ho hem de guardar

Comare:
Som sa Comare Beneta,
una dona molt corrent;
dona del poble, i patent,
perquè no és cosa secreta,
si en tenc una de condreta,
i fa molts d'anys que me dura,
no és el servar sa cultura
perquè som una ignorant.
Així que ara, per lo tant,
donem una assignatura.

Tomeu:
Nostra terra mallorquina
un dia va ser regnat.
Mai s'havia celebrat
aquesta festa tan fina.
Però la història, una mina,
el Consell vol que aprenguem,
i amb la festa que farem
tots n'hem de prendre consciència.
Som un País en essència,
anem a explicar-ho: Anem!

Comare:
Atura es carro, Bartomeu.
Pareix que tu n'ets conscient,
te veig de lo més content,
de què s'informi a tot déu.
Però en aquest poble meu,
com a tot bon mallorquí,
es fa precís xerrar-l'hi
d'una manera molt clara
i lo que jo veig fins ara
són parelles de gegants;
molt curros, ben elegants ...
Però això res no ens aclara.

Tomeu:
No vos atropelleu, madona;
no doneu es joc perdut.
Tot té una similitud
i sabreu, és cosa bona.
Si escoltau, vereu com sona
que l'origen dels gegants
era popular abans.
També explicarem la història
de la seva trajectòria,
del perquè, en som tan amants.
El caire religiós
mos ve de segles enrera.
Ja fa sis cents anys que era
per l'Església molt gelós
es mostrar, de dos en dos,
en festes i la vigília
personatges de la Bíblia
pel Corpus en processons.
Seguiren les tradicions
celebrades en família.

Comare:
Representacions sagrades
es varen perdre ...

Tomeu:
Això és ver.
Però, veritat és què
ses coses foren canviades
i de sols el ser mostrades
per l'església, en processons
passaren a ser penons
i símbols de les ciutats;
i aquí mos han arribats
en aquestes condicions.
Del Consell, l'autoritat,
a tots ens vol retornar
signes que han de perdurar
en un poble ben gestat,
i que havia abandonat
emblemes i tradicions.
Hem de cobrar ses raons
de que som una nació.
Fórem un reialme o no?

Mira't aquests gegantons.


 (Segueix)

Fechas de comienzo de las clases

webdarder | 08 Setembre, 2005 08:43

Los días y horas de presentación, con duración aproximada de hora y media, son los siguientes:

  • Primero ESO: jueves día 15 a las 9 horas.
  • Segundo ESO: jueves día 15 a las 9: 30 horas.
  • Tercero ESO: viernes día 16 a las 9 horas.
  • Cuarto ESO: viernes día 16 a las 10 horas.
  • Primero Bachillerato: viernes día 16 a las 11 horas.
  • Segundo Bachillerato: viernes día 16 a las 11:30 horas.

El día de la presentación conviene traer papel y bolígrafo. Las clases normales empiezan el lunes 19 según los horarios dados en el día de presentación.

Fiesta de la Mare de Déu de la Salut

fabian | 07 Setembre, 2005 19:45

El día 8 de septiembre, es la fiesta de la patrona de Palma, la Mare de Déu de la Salut, cuya imagen está en la iglesia de San Miguel. La víspera se realiza una ofrenda floral a la que asiste mucha gente y representantes de las asociaciones de vecinos, de las casas regionales, etc. Es muy agradable y vistoso el desfile que se organiza desde la calle de los Olmos hasta la iglesia.

Els "gegants" del Ayuntamiento, els xeremiers de Cort han acudido a la ceremonia. En la salida de la Sala estábamos tres profesores del instituto, aunque no aparecemos en las fotos.

gegant

gegant

 (Segueix)

Diada de Mallorca 2005: programa de fiestas

fabian | 04 Setembre, 2005 17:14

diada

La Diada de Mallorca se celebra cada 12 de septiembre desde 1997, en comemoración del juramento de los "Privilegis i Franqueses" que hizo el rey Jaume II de Mallorca. Es el Consell de Mallorca quien organiza esta Diada, pero el Programa de Fiestas (documento pdf) se encuentra en Info Mallorca.

Como hay muchas actuaciones (108 actos en muchos lugares de Mallorca y de Palma) pongo un enlace al callejero de Palma por si, como me pasa a mí, no sabéis bien dónde está algún parque o plaza. El "Parc de Ses Veles", en el que según el programa hay una función de teatro el día 10, no lo he encontrado ni en los callejeros.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb