webdarder | 17 Novembre, 2005 12:14
Ball de figures present a Mallorca únicament a la vila de Pollença. Desfilen a la processó del Corpus davant del Santíssim en companyia de Sant Joan Pelós, també ballen dins l'església.

Àguiles de Pollença
És executat per dues joves -és un cas únic de dansa ballada per dones- que en l'actualitat, a l'estil dels Cavallets, duen al cinyell una àguila coronada, de cartó, amb el cap al davant simulant muntar-la. De les àguiles pengen nombroses cintes de diferents colors que donen als seus moviments i balls una gran vistositat. Porten els vestits totalment enjoiats com a recordança del gust barroc, una túnica blanca dita Maria Antonieta, i marquen els passos dels balls amb unes castanyoles. Els balls son dos: Sa processó i Ses Teules –corrupció lingüística de retaules-, executats amb gran simplicitat ja que consisteixen en marcar la melodia dels sonadors de guitarra, guitarró i violí.

"Violins. Cançò de les àguiles". BENNÀSSER, Dionís. Oli (1944)
L'origen del ball ha estat objecte de diferents hipòtesis, partint sempre de la base que es tracta d'una dansa autònoma i no una simple derivació d'altres balls (Cossiers o Cavallets). Alguns autors han defensat uns orígens civils fonamentant-se en antigues Àguiles medievals i modernes presents en algunes ciutats catalanes, que ballaven en presència dels visitants més il·lustres alhora que concorrien als actes més solemnes en representació de la ciutat. Altres han volgut veure un origen processional, amb el punt de partida a la processó del Corpus dins l'entremès de sant Joan Evangelista. També s'ha dit que es tracta d'un entremès profà adaptat com a símbol de l'Evangelista o d'una representació del gremi dels teixidors, que tenien una àguila al seu escut d'armes. Sigui com sigui, les Àguiles d'aquests primers anys consistien en un dansaire ocult de la vista dels espectadors sota una gran cuirassa folrada de pells que imitava l'animal, amb les seves ales obertes en actitud de volar, com encara es mantenen a molts indrets de Catalunya. Tot plegat dificultava els moviments i els seus balls eren molt senzills. En ocasions anava acompanyada d'uns aguilons i portava alguna mena de mecanisme que permetia l'eixida d'ocells vius de dins el bec.

Àguila, gravat
No es disposa de dades per demostrar l'antiguitat i l'evolució de la dansa a Mallorca.
En la forma primitiva apareix en unes festes en acció de gràcies organitzades el 1.614 pels Jurats de la Ciutat per les bones collites d'aquell any. El 29 de juny una àguila blanca gegantina, que batia les ales i deixava sortir ocells volant del seu bec, feia part del seguici de la parròquia de Sant Jaume.
A la manera de les actuals es documenten el 1671 a Felanitx durant el trasllat del Santíssim al nou convent dels frares agustins. També a Felanitx el 1677, altres fonts documenten dues àguiles que ballaren amb els cossiers, davant el Santíssim Sagrament, quan des de la vella església el dugueren, en processó, al nou temple. (Segueix)webdarder | 17 Novembre, 2005 10:07
Ball de figures estès arreu d'Europa, A Mallorca tres pobles conserven la dansa de manera més o manco fidedigna, amb algunes diferències quant al nombre de dansaires, balls, vestimenta i data de sortida.
A Pollença són dos els cavallets i surten el dia de Sant Sebastià en companyia d'un home vestit a l'estil de centurió romà que porta l'estendard del sant.

Cavallets d'Artà
A Felanitx el grup està format per sis al·lots i una dama que no duu cavall i surten el dia de sant Agustí.
Els d'Artà són deu dansaires en companyia d'una dama i fan les seves eixides el dia de sant Antoni de Pàdua.
A Palma ballen a la Missa del Gall de l'església de Sant Francesc i actuen durant les festes de l'Estendard a la Seu.
És executat per un grup de dansaires que simulen anar muntats en un cavallet de cartró que cadascun porta suspès del cos.
Han perdut el seu sentit medieval i es dediquen a acompanyar les autoritats als oficis i a recol·lectar diners per la festa.

Cavallets de Felanitx a l'actualitat
La majoria d'autors situen els seus orígens en el món àrab o bizantí, i fins i tot alguns en èpoques prehistòriques, com a complement ritual associat a ambients agraris. En el nostre cas, les darreres aportacions demostren la relació dels cavallets mallorquins amb les processons barcelonines del Corpus del segle XV, en les quals ja participaven dins l'entremès del martiri de sant Sebastià. Simulaven vuit cavallers que lluitaven contra els soldats turcs -que anaven a peu i eren més nombrosos- per defensar la fe cristiana, sortint-ne sempre guanyadors els cavallers. Quan la processó perdé el seu caràcter religiós, el martiri del sant va desaparèixer i els cavallets quedaren com a dansa autònoma. El gremi dels cotoners era el responsable de la interpretació i per això també s'anomenen cavallets cotoners.

Cavallets de Felanitx
A Mallorca se'ls documenta des de ben antic.
Institut de Educació Secundària c/ Salvador Dalí, 13 Palma de Mallorca
| « | Novembre 2005 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||