quaderns

bitàcola de l'ies emili darder|web instituto | Contacto

Enlaces para hacer caricaturas

fabian | 26 Octubre, 2005 09:23

Me piden algún enlace para hacer caricaturas. Hace ya tiempo que hicimos un par, como éstas:

punkiteacher Fabián

El juego usado está en southpark y se llama Create your own character.

Castillos en la arena

fabian | 17 Octubre, 2005 19:20

Utilizamos la expresión "castillos en la arena", pero algunas veces no tienen la forma de castillos sino que son verdaderas esculturas. Estas fotos las realicé el día 1 de octubre en la playa del Puerto de Pollença:

elefante

dragón

Un día tendríamos que hacer en esta bitácora una exposición de fotografías realizadas por los alumnos.

sudoku

webdarder | 13 Octubre, 2005 15:45

El sudoku es un juego de lógica de origen japonés que se está haciendo muy popular en España. Aquí tenéis un enlace para que aprendáis a jugar:

websudoku

Podéis descargaros una versión de prueba en:

sudoku.

Enri's photos

webdarder | 13 Octubre, 2005 07:07

I've opened a photo album on flickr. I'll be publishing more pics in the future.

1º A

foto 2foto 3

Last Friday October 7th my friend Nigel from England visited 1st ESO A class. We all learnt new things about the UK and played some games. These three pics are from his visit.

Els gegants de Sineu: en Marc i na Maria Àngels

fabian | 09 Octubre, 2005 16:47

Ahir, en el marc de La Primera Mostra de Cultura Popular, a Sineu, es va celebrar el bateig de dos nous gegants de Mallorca. Per aquesta festa es van reunir la majoria dels gegants de Mallorca i Menorca a Sineu, on començaren la seva actuació amb una desfilada pels carrers del poble.

desfilada

Fou una festa molt bonica, ja que va acudir molta gent de tot arreu que se va animar i va picar de mans i ballar. Quan ja varen ser tots els gegants a la plaça, es va fer la presentació i bateig dels gegants de Sineu. Són en Marc i na Maria Àngels:

gegants de Sineu
En primer plà, en Marc, darrera seu, na Maria Àngels i els caparrots.

En Marc és un ferrer. Porta una ferradura a la mà esquerra i, en la dreta, un martell. Uns calçons a l'ample de color blau, una camia grissa i un davantal de cuiro.

en Marc

Na Maria Àngels va vestida de pagesa mallorquina i porta al braç dret un paner d'anar a collir figues i a la mà esquerra du una figa paretjal.

na Maria Àngels

Oficiaren de padrins dels gegants de Sineu en Toni de Sa Pobla i sa Sabatera d'Inca

en Toni de Sa Pobla sa Sabatera d'Inca
Els padrins: en Toni de Sa Pobla i sa Sabatera d'Inca

També en aquesta cerimònia van actuar els dos nous caparrots de Sineu: Sa Madona loca des Puig de Sineu i en Faveta.

caparrots de Sineu
En Faveta i Sa madona loca des Puig de Sineu, caparrots

Sa festa va estar molt bé. Vàrem gaudir amb els gegants i tots el xeremiers. Jo m'he proposat conèixer els gegants, els seus noms i sebre de quin lloc són tots ells.

Podeu veure fotografies de aquesta festa a la Galeria d'en Pep Torró, a Sa talaieta petita i comentaris a la Mostra a El bloc d'en Potti i al bloc d'en Pep Torró, encara que potser surti qualcun més.

 (Segueix)

Estudio sobre las bibliotecas escolares

fabian | 07 Octubre, 2005 14:24

La Fundación Germán Sánchez Ruipérez y el Instituto Idea han realizado un estudio sobre bibliotecas escolares 2005 titulado Las Bibliotecas Escolares en España y que se puede bajar en formato pdf desde la web de la fundación.

El documento es extenso, 176 páginas. Es de ámbito nacional (España) y se basa en un análisis de más de 16.000 alumnos y 3.800 profesores de 400 colegios, de los cuales hay 8 de las Baleares.

Las bibliotecas escolares

El estudio es bastante exhaustivo e interesante. Analiza todos los elementos, desde la existencia de biblioteca escolar, persona responsable, fondos y su renovación, inclusión de la biblioteca en la actividad escolar, medios informáticos y uso por parte de alumnos y profesores.

Realmente desde los centros escolares hay mucho por hacer en este sentido y sería un tema que convendría analizarlo y trabajarlo a fondo.

Sirvan estas líneas como información de la existencia de este documento y de su accesibilidad y ojalá más adelante podamos en esta web presentar algunos comentarios y propuestas. Seguro que don Gabriel, encargado de la biblioteca del instituto, podrá ofrecernos unas ideas base.

El eclipse que no hemos visto

fabian | 03 Octubre, 2005 11:37

El pasado viernes, cuando el Departamento de Ciencias planificaba la actividad para hoy de poder ver el eclipse, ya sabíamos que habría nubosidad. Pero a primera hora de la mañana había aún esperanzas de poder observarlo. Hacia las once sería el momento en que coincidirían el recreo con la mayor superficie eclipsada, así que se había programado observarlo durante los minutos del recreo, añadiéndole unos pocos más.

eclipse eclipse

Quienes no tenían clase me indican que, antes del recreo, a ratos, entre nube y nube, ha podido verse. A la hora del recreo se han repartido gafas y ya se había montado un telescopio con una pantalla. Pero han sido minutos en que la nubosidad nos ha impedido visualizar el fenómeno. Nada, lo veremos en los noticiarios del día.

eclipse eclipse

Ver fotos de: El tránsito de Venus

La Colcada de Pere d'Alcàntara Penya

fabian | 30 Setembre, 2005 14:22

La Colcada és un romanç històric de Pere d'Alcàntara Penya Nicolau (1823 - 1906), publicat a Poesies en Mallorquí (1892) que descriu la celebració de les festes de la Conquesta de Mallorca, el 31 de desembre, com tenien lloc a mitjan s. XIX.

Consta de vint-i-una estrofes de deu versos heptasíl.labs amb rima consonant, i té una estructura dialogada entre la padrina, que conta l'història i els seus néts que s'expressen en els dos versos finals de l'estrofa.

La colcada

La Colcada
(Dia 31 de desembre)

Ja no sap ningú la història
del nostre gran Rei En Jaume.
Mustia està ja la pauma
que mos donà la victòria.
Tot s'ha perdut ...; la Colcada
molt pocs la recorden ja;
d'aquella hermosa diada
dins breu temps ningú hi haurà
que en puga contar cap mot;
quan jo encara era fadrina...
- Contau-mos-ho tot, padrina!
Contau-mos-ho tot!

- En tants d'anys com han passat,
la meva memòria flaca,
d'aquella festa tan maca
no en traurà cap ni trellat;
jo no veig res que em record
d'aquells temps les alegries ...;
tothom, tothom ja s'és mort,
i com més transcorren dies
més se torna el cel funest,
més i més mon cos s'inclina.
- Digau-mos-ho prest, padrina!
Digau-mos-ho prest!

- Quin dia aquell! Alimares,
tamborinos, xeremies,
balls pertot, i galanies
i alaques riques i rares,
retaulos, domàs, festers,
drap-rasos i brenques d'om,
murta pel mig dels carrers
i la gent de gom en gom.
Quin dia aquell de més trui!
I era avui mateix, mesquina!
- Tal dia com avui, padrina?
Tal dia com avui?

-El pobre amb el ric mesclat,
els amos amb sos missatges,
confusos tots el llinatges
passejaven la ciutat,
i els menestrals més antics,
amb los penons de l'ofici,
duien com a bons amics
sense rancor ni malici
per conservar més les paus,
els esclaus a la Marina.
- Que hi havia esclaus, padrina?
Que hi havia esclaus?

- Callau, i teniu pacienci
que tot, tot vos ho diré,
i res més vos contaré
si no escoltau amb silenci.
Dons sabreu com en memòria
del dia de la Conquista
feien funció de tal glòria,
que era una cosa mai vista,
i admiració dels estranys,
que en venien ... de la Xina.
- Que ja fa molts d'anys, padrina?
Que ja fa molts d'anys?

- Ja en fa molts; i s'aplegaven
davant Cort els cavallers
i a cavall molts de carrers
en processó transitaven,
a la moda antiga armats,
de cap a peus brufats d'or,
amb rics mantells adornats
de lama o tissú del bo;
per aquí anaven passants
cap a Santa Catalina.
- Per aquí davant, padrina?
Per aquí davant?

- Per aquí mateix, i amb ells
anaven vestits de gala
els tamborers de la Sala,
macers, mestres i virells,
i hi anaven els Jurats
amb les gramelles i els rissos,
curials i sobreposats,
el Regiments dels Suïssos,
i el Duc vestit de Virrei
amb senyors de sa oficina.
- Vestit com el Rei, padrina?
Vestit com el Rei?

- Tots els frares, els mossons,
capellans, inquisidors,
trompes, pífols i tambors,
el Regiment dels Dragons,
i després amb creu alçada
els canonges de la Seu
i el Bisbe, mitra posada,
que aquest dia anava a peu,
i a la fi, per més honor,
una música divina.
- Quina processó, padrina!
Quina processó!

- I pel mig de la Colcada
llibrees molt ben vestides
dels cavalls duien les brides
que eren de plata daurada.
Les dames amb cintes d'or
i gual.laretos estaven
esperant els cops amb por
dels ous noscats que tiraven
tots els seus enamorats,
com a cortesia fina.
- Ous noscats heu dit, padrina?
Qué són ous noscats?

- Capsetes de cera fina
ben closes perquè no en surta
de dedins l'aigua de murta
o de rosa alexandrina,
quan les carrosses passaven
amb les dames, els senyors
tirant-los-hi les banyaven
d'aigües de bones olors;
i els ous noscats de picat
estaven plens de farina.
- Que en veure cap mai, padrina,
d'enfarinolat?

monumento

- Encara ric d'un senyor.
Tanta en duia que plorava
el vespre quan me n'anava
a davant ca'n Rosselló,
per veure fermat pel cos
penjat com una miloca
un animalot molt gros
que es deia "El Drac de Na Còca"
amb barram d'aquí a allà
i una llengua serpentina.
- Quina por que em fa, padrina!
Quina por que em fa!

- I la processó sortia
a rodar per devers l'Horta,
i quan tornava a la Porta
amb tres cops de creu l'obria.
Voltava ran - ran murada
i amb una cara xereca
davant la Porta Pintada
el senyor Lluc de la Meca
entregava al senyor Duc
les claus dins una bacina.
- Qui era el senyor Lluc, padrina?
Qui era el senyor Lluc?

- Era el senyor Lluc un veí
dels més facetos i vius,
cap-de-guaita dels captius,
com si diguéssem son rei.
Més titeretero que un lloro,
amb lo cap ben empolvat,
representava el Rei Moro
quan entregà la Ciutat
an el Gran Conquistador
de la perla mallorquina.
- I el botifarró, padrina?
I el botifarró?

- Així el ceptre anomenaven
que duia en les seves mans,
tots els al.lots ignorants
que sols de riure es cuidaven;
amb ell feia postissures,
bel.landines i felets
a les nines; i elles, pures,
reien com a babaluets
en veure el bastó brunyit
que era un tronc redó d'auzina.
- Jo hauria esclafit, padrina!
Jo hauria esclafit!

- Ja la Ciutat entregada,
pujava la processó
per la costa del Bastió
fins esser a la Raconada.
Llavó entrava per davall
el mateix arc que hi ha allà
per on diuen que a cavall
el Rei en Jaume en passà,
que era el portal principal
de la ciutat sarraïna.
- El mateix portal, padrina?
El mateix portal?

- El mateix, i a Sant Miquel
la Colcada s'aturava,
i una missa allà es cantava
dant gràcies al Déu del Cel.
Mentrestant els majordoms,
els mercaders i els notaris,
els peons amb los prohoms,
sobreposats i clavaris,
i deu cavalls cotoners,
seguien per ca'n Moixina.
- I llavó, què més, padrina?
I llavó, què més?

- Corria tot el seu curs
la solemne processó;
i acabada, en el balcó
d'Almoina, feia un discurs
un Regidor dels més savis,
en el qual feia memòria
del valor dels nostres avis
beneint cent noms de glòria;
bons llinatges! ai! jo en sé
que ara passen fam canina.
- Que ho sabeu de bé, padrina!
Que ho sabeu de bé!

- I el senyor Lluc, tot encès,
ben vestit de cap a peus
mentres treien els arreus
dels Rei, amb lo cap d'arnès,
a Cort, feia reverències,
capades i cortesies,
i tot eren vossel.lències,
vosses mercès, senyories;
i feia, per cobrar nom
d'agut, bots de pantomima.
- A davant tothom, padrina?
A davant tothom?

- Oh, Senyor! Quantes famílies
mortes sense successió!
Ca'n Net el comanador,
els Sales, els Santacílies,
ca'n Torrella de Borneta,
ca'n Ferrandell, ca'n Pujades,
ca'n Moranta, ca'n Dureta,
Bergues, Serraltes, Sanglades,
Sunyers, d'Oms i Desclapers!
Senyors tots de bandolina.
- Què de cavallers, padrina!
Què de cavallers!

- Ai! tot passa, i quina prova
que en el món res és etern!
Tot ho vol a lo modern
d'aquest segle la gent nova.
Cadufos dels vells passats
són, i festes de mal to
aquelles solemnitats
que parlaven an el cor;
poc a poc el món novell
al món antic assassina.
- Quin temps era aquell, padrina!
Quin temps era aquell!

Ara, amb quatre rebomboris
que no costen una malla,
honren com si fos rondalla
la més gran de les històris.
Lo que més llament encara
no és el perdre lo passat,
és el veure el jovent d'ara
que no respecta l'edat.
Ai! que mai tornarà ja
el temps de quan era nina!
- Sí que tornarà, padrina!
Sí que tornarà!

Altres pàgines

Costa i Llobera: Cançó de na Ruixa Mantells
Serafí Guiscafré: Els Reis de Mallorca

Esculturas de Palma

Árboles singulares de Palma (1)

fabian | 22 Setembre, 2005 15:40

En el artículo anterior, Los árboles singulares de Baleares, indicaba que en Palma hay 9:

  • Pins de Magisteri
  • Pins de Sa Plaça de Sa Porta de Santa Catalina
  • Olivera de Cort
  • Olivera de Son Muntaner (na Capitana)
  • Bellaombra de Sa Plaça de La Reina
  • Ficus del cementeri
  • Ficus de La Misericòrdia
  • Lagunària de Sa Llotja
  • Murtera de Ses Fundadores

De ellos ponía una foto de la Bellaombra de Sa Plaça de La Reina y del Ficus de La Misericòrdia; en verdad dos árboles magníficos y enormes. Hoy quisiera poner otros dos.

Pinos
Pinos de la plaza de la Puerta de Santa Catalina

Entre los árboles singulares de Baleares hay 21 pinos. 16 son "pi blancs" o pinos carrascos (Pinus halepensis) y los otros 5 son "pi ver o pinyoner" (Pinus pinea), pinos piñoneros. Los de la foto, de la plaza Puerta de Santa Catalina, junto a la parroquia de Santa Cruz, son carrascos o "pi blancs". Su copa no suele tener mucha hoja, la corteza del tronco es de color gris plateada y el tronco es algo tortuoso. Los pinos piñoneros, en cambio, presentan mucha hoja en formas densas produciendo copas redondeadas y el color de la corteza del tronco es rojizo.

La lagunaria de la Lonja

Es fácil pasar junto a este gran árbol cuya copa es de 14 metros de diámetro y no darse cuenta de su existencia. Está en el Paseo Sagrera justo en la esquina con la plaza de la Lonja.

lagunaria

En el Paseo de Sagrera, junto a la esquina de la plaza hay dos árboles muy próximos. El de la derecha es una palmera y, separados por una farola, está el tronco de la lagunaria, al que también se le llama "árbol pica pica". Si situados frente a ellos alzáis la vista en esta época, ya no veréis nada de la palmera, ni el recto tronco ni sus palmas, ya que las ramas de la lagunaria la tapan completamente y se extienden tanto que se juntan con las de otros árboles, de tal forma que me parece imposible descubrir dónde acaba su extensa copa. Por ello, no he sabido fotografiarla. Es un árbol procedente de Australia.

hojas de la lagunaria tronco

Las hojas de este árbol presentan dos tonos diferentes de verde, el más oscuro en el haz de las hojas y, en el envés, una tonalidad menos fuerte. Ahora en septiembre, presenta unos redondos frutos pequeños difíciles de ver entre la cantidad de hojas. Pero si miráis la ficha que de este árbol nos muestra el Herbari virtual de les Illes Balears de la UIB, puede verse que tiene unas bonitas flores.

Los árboles singulares de Baleares

fabian | 21 Setembre, 2005 14:46

La web de la Consejeria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears presenta un apartado especial sobre los árboles singulares de las islas.

Determinados árboles tienen un valor patrimonial o un significado cultural de una transcendencia notable. Se trata de individuos de características o edad notables, también debido a su ubicación o historia han sido conocidos y amados en los distintos pueblos de Baleares de una manera tradicional. Es prueba flatente el nombre con el cual se conocen cada uno de ellos.

Para la preservación y mantenimiento de los árboles singulares, el Parlamento de las Islas Baleares, aprobó la Ley 6/1991, del 20 de marzo, por lectura única y unanimidad, de Protección de Árboles Singulares, que crea el Catálogo de Árboles Singulares de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares.

bellaombra
Bellaombra, bellasombra, Phytolacca dioica del jardín de la Reina de Palma, árbol singular de las Baleares

En las Baleares hay, según la información de la web, 74 árboles singulares, de los cuales 9 están en Palma:

  • Pins de Magisteri
  • Pins de Sa Plaça de Sa Porta de Santa Catalina
  • Olivera de Cort
  • Olivera de Son Muntaner (na Capitana)
  • Bellaombra de Sa Plaça de La Reina
  • Ficus del cementeri
  • Ficus de La Misericòrdia
  • Lagunària de Sa Llotja
  • Murtera de Ses Fundadores

ficus
El ficus de la Misericordia, Ficus macrophylla

Un día tedríamos que publicar las especies, puesto que son muy variadas, así hay 13 encinas, 16 pinos blancos, 5 pinos verdes o piñoneros, 1 algarrobo, 1 cedro y muchos más. Pero confío en ponerlo otro día.

Reunions de pares - Reuniones con los padres

webdarder | 16 Setembre, 2005 08:16

Les reunions ambs els pares són:

  • 1er. ESO: dilluns, dia 19, a les 20:00 h.
  • 2on. ESO: dimars, dia 20, a les 20:00 h.
  • 3er. ESO: dimecres, dia 21, a les 20:00 h.
  • 4rt. ESO: dilluns, dia 26, a les 20:00 h.
  • 1er. i 2on. Cicles Formatius: dilluns, dia 26, a les 15:00 h.
  • 1er. Batx.: dimars, dia 27, a les 20:00 h.
  • 2on. Batx.: dimars, dia 27, a les 21:00 h.

Las reuniones con los padres de alumnos tienen el siguiente calendario:

  • 1º ESO : Lunes, día 19, a las 20:00 horas.
  • 2º ESO : Martes, día 20, a las 20:00 horas.
  • 3º ESO : Miércoles, día 21, a las 20:00 horas.
  • 4º ESO : Lunes, día 26, a las 20:00 horas.
  • 1º y 2º Ciclos Formativos : Lunes, día 26, a las 15:00 horas.
  • 1º Bachillerato : Martes, día 27, a las 20:00 horas.
  • 2º Bachillerato : Martes, día 27, a las 21:00 horas.

Más fotos de los grupos de 1º y 2º de ESO

fabian | 15 Setembre, 2005 15:14

En punkiteacher_'s photos aparecen estas tres fotos de grupos de 2º.

Días de presentaciones

fabian | 15 Setembre, 2005 11:03

Hemos comenzado con las presentaciones. Son días importantes en que cada alumno conoce a qué grupo va, quiénes van a ser sus compañeros, su tutor, los horarios, las normas y novedades.

Primero A Primero C

Día especial para quienes empiezan por vez primera en el instituto. A los grupos de Primero se les muestran las instalaciones, dónde están las aulas, los servicios, la biblioteca, los laboratorios...

Primero D Segundo A

Bueno, pues me han fallado varias fotos. Pido disculpas a todos los alumnos y tutor de Primero B. Lo siento, pero procuraremos remediarlo en los próximos días. También hay un grupo de Segundo que no ha salido.

Segundo Segundo

Deseo que todos tengamos un buen curso escolar 2005 - 2006.

Cambiado el archivo de Noticias cortas

fabian | 14 Setembre, 2005 11:27

Noticias cortas se encuentra en la página inicial de esta bitácora, en la parte del lateral derecho, bajo los menús. Su intención es presentar ese tipo de noticias relacionadas con la Naturaleza, la Sociedad, la Ciencia, etc. que no suelen aparecer en las primeras páginas de los periódicos, pero que resultan muy interesantes.

Tarda un poquito en cargarse debido a que el archivo flash lee un XML que está dispuesto de tal forma que sea muy fácil de completar (mi idea era que lo pudieran hacer los alumnos del instituto) aunque sea una forma un poco lenta de cargarse. Este XML es leído por dos archivos, el de esta página y el de la web del instituto, que tienen distintas dimensiones y, por tanto, presentan la misma información aunque con apariencia distinta.

En el título de cada noticia hay un link que conduce a la página en que está explicada con más detalle.

Cada semana cambio la información con las noticias recientes que recojo de Primeras Noticias que están alojadas en Educared.

Confio en que os guste e interese.

Las listas ya están expuestas

fabian | 13 Setembre, 2005 10:20

Las listas de los grupos ya están expuestas en la entrada del instituto.

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 ... 24 25 26  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb